Content on this page requires a newer version of Adobe Flash Player.

Get Adobe Flash player

bosquecillo_acg@hotmail.com C/San Blas nº 6 1r dr., 12415 Gaibiel (Castellón) llibre de visites

artícles/premsa

Butlletí núm. 12 del. 2000 del ICAP Ximo Pérez (“Gaibiel, el futur d'un poble”)

“Tractar de comentar, desenvolupar o predir els diversos aspectes que intervenen en el futur de la societat és una tasca que se li ha atorgat per costum al món de la bruixeria o al de la política. Quan em van proposar escriure un article sobre el futur de la societat gaibielana o des d'un prisma més general sobre el futur de Gaibiel, vaig voler eixir-me del solc dels dos mons comentats, el de la bruixeria i el de la política. M'agradaria reflexionar o millor que poguérem tots reflexionar sobre el futur del nostre poble des d'una perspectiva pragmàtica, objectiva i abastable. …” Segueix


Butlletí. 12 del. 2000 del ICAP Yolanda Lidón (“Les cases de Gaibiel”)

“Amb este article pretenc donar una visió diferent de Gaibiel. Aquella que sorgeix quan recorres els seus carrers, per les que, quasi sense adonar-te, vas observant les cases i intentes imaginar el seu passat, el per què de la seua estructura, les reformes que més o menys encertadament han patit i sobretot com transcorre la vida en elles.” Segueix


Butlletí 12 Del2000 del ICAP Paco Cruz (“Breu història de Gaibiel”)

“ La vila de Gaibiel, pertanyent al partit judicial de Viver, esta enclavada en la comarca de l'Alt Palància, situada a 68 Km. de la capital de la província de Castelló, construïda sobre terreny d'origen triàsic, a 517 m. sobre el nivell del mar. El seu terme municipal té una superfície de 18,06 Km2. presentant una orografia marcada per diverses muntanyes, entre els que destaquen el de la Carrasca, l'Alto de la Costalata, el Pinar, l'Aceitenebro i el de la Ajedrea, esguitada de nombroses fonts com la de la Vall, Caños, el Vicario, Secan, la Teja i la Alquería, que juntament amb el riu Regajo que travessa el seu terme, donen una nota de frescor i vida a les muntanyes de Gaibiel sense igual.” Segueix


Butlletí núm. 12 del. 2000 del ICAP Amparo Giner (“Panells ceràmics)

“En primer lloc, direm que els retaules ceràmics amb imatges de Sants, d'alguns dels carrers de Gaibiel, representen el sentir religiós d'un poble.” Segueix


Butlletí núm. 12 Del2000 del ICAP Jose Vte. Coloma (“La festa dels bous en Gaibiel”)

“El calendari de festes majors en Gaibiel ho marca el primer diumenge de setembre en què se celebra la festa de La Divina Pastora…. El dimecres o dia dels entaulats es pot considerar com la jornada en què s'inicia l'activitat taurina. Així, els bous en Gaibiel es vénen celebrant els dijous, divendres, dissabte, diumenge i dilluns que segueix al primer diumenge de setembre, sent variable per tant la seua data. Altres dies del calendari en què també s'han celebrat festejos taurins ha sigut per Sant Antón al Gener i últimament amb prou assiduïtat per Sant Vicent, just després de Setmana Santa…”Segueix


Amparo Gascó (“El riu t'enganxa”)

“Les persones que no hem nascut en Gaibiel, ni tenim tampoc ací ascendència familiar, quan arribem per primera vegada no pensem que este poble et pot fer seu, i d'una forma o una altra aconseguir que t'integres amb les seues gents, sentint-te part d'ells la resta de la teua vida. Este és el cas de moltes persones que, com jo, arribem a este poble per casualitat i que hui en dia ens sentim completament integrats en ell.”Segueix


Ximo Pérez (“Gaibiel, Carta de Poblament”)

“A l'hora de realitzar un treball històric, per reduït que siga, hi ha certes dificultats pròpies i inherents al mateix; no obstant, al disposar-nos a emprendre este els obstacles s'han vist agreujats per dos raons fonamentals:
En primer lloc, la reduïda importància de la vila en el context històric de la regió. A més de ser xicoteta, el seu enclavament geogràfic no revestia la més mínima importància; fet que no ha succeït en altres pobles de xicotetes dimensions, en els que, degut principalment a la seua posició estratègica, han sigut protagonistes directes de gestes i esdeveniments.” Segueix


Miguel Seguí (“Duimenge de l''oliva”)

“Naix el dia. Una llum groguenca es cola peresosament entre els badalls de la portalada de la meua finestra. A penes un intent de conciliar la son, però inexorable creix el dia, i la llum abandona la seua timidesa; ara penetra intensa, brillant. La brisa mou les fulles del vell arbre de davant i fa que els raigs del sol dansen per les parets de la meua habitació, inundant-la de llum.” Segueix

llibres

El último podium de Miguel Seguí Pastor

“El protagonista és un exemple d'un món de competició i velocitat que excita cada any a milers i milers de persones. Un món a banda on les grans companyies s'esforcen perquè els seus lacais puguen aconseguir un lloc d'honor damunt del pòdium per al seu benefici. Un món on només els millors poden suportar una pressió que, els campions que allí competeixen, són capaços de concebre. Però ara, el nostre protagonista s'afona cada dia més en el seu propi fracàs. Només una cosa tan latent com la mort de la seua nóvia, en un temps que prometia grans èxits, va poder apartar Miguel d'aquell món màgic. Un a un, els records d'antany desfilaran davant d'ell mentre l'alcohol i la misèria va estenent les seues fines i tallants branques sobre un cos que va nàixer per a triomfar i que va sucumbir en el camí. Però l'arribada d'un antic amic en el moment més crític de la seua caiguda, li va a donar l'oportunitat de descobrir un altre món. Un món molt distint que amaga una trepidant història de sexe, ambició i mort."


“La puerta de Hierro” de Miguel Seguí Pastor. Col·lecció Literatura. UNED Alzira-València

“Ramon, criat en un prostíbul entre proxenetes i prostitutes, intenta al llarg de la seua vida dur a terme allò que s'ha aprés en aquell lloc. Però, igual que el seu mestre Lolo, aconsegueix just el contrari. La història de La Porta de Hierro és un fidel reflex de les contradiccions que nien en el ser humà quan els sentiments afloren al marge de les voluntats. París i el seu encant influeixen perquè l'irracional i el sentit comú de Ramón convergisquen en l'amor per Collette"